En una tierra

Permeteu-me que aquest cop, a part d’afegir una nova lletra a la secció, aporti una mica més d’informació referent a l’arribada de les havaneres a la resta de la península.
M'he permés la frivolitat de mesclar dues versions que m'agraden molt, una per la musicalitat i la gran veu de María Salgado i l'altre per la sensillesa i alhora sentiment que hi posen els amics del Port-Bo. Al no poder quedar-me amb una de sola, he decidit fer una petita mescla que a part dels errors apreciables pel desconeixement espero que en gaudiu de la barreja d'estils.

Com molt be haureu pogut comprovar -si us heu passejat per la secció converses- les havaneres no solament es canten a Catalunya, doncs també les podem trobar en altes indrets de la península.

En aquesta ocasió us vull apropar a conèixer com varem arribar a les terres de Castella i les raons que varen fer que terra endins tingués relació amb Ultramar.
Cal destacar tres fets importants que van vincular ambdues terres.
- El comerç.
- L’Emigració.
- La Guerra de Cuba de 1898.

¿Us fixeu que son les mateixes raons per les quals l’havanera va arribar a casa nostra?

Quant al comerç, Castella va comercialitzar amb Ultramar des del port de Santander i es te constància que l’any 1768 va salpar el “paquebote” “Nª Senyora del Rosario” rumb a Les Ameriques carregat amb aiguardents i anís procedent de Santander, mocadors de Soria, mantes de Palencia i draps de Segovia. A partir de llavors els contactes amb l’illa eren constants.

Quant a la emigració, cal destacar el fet que la constitució de 1869 dona llibertat per emigrar. Castella al ser una regió amb excedència d’homes i una economia estancada és una de les regions de la qual mes gent en surt.
També l’epidèmia de colera que es va viure l’any 1895 i la plaga de Filoxera que va destruir quasi totes les vinyes –una de les principals riqueses de la regió- va fer que molts castellans es veiessin forçats a emigrar.

Quant al conflicte vèlic del 1898, el govern espanyol efectua un reclutament a través del sistema de quintes ja que no hi havia servei militar obligatori ni existia exercit professional de ultramar.
Es podia evitar la inclusió a les llistes mitjançant el pagament de unes dos mil pesetes, per la qual cosa podem deduir que únicament marxaren a la Guerra de Cuba, els fills de la classe més oprimides i a Castella en aquella època hi havia força.

Així doncs ens trobem amb els que comercialitzaven amb Ultramar, els emigrants (Indianos) i els militars que havien sobreviscut a la guerra, que tornaven a casa amb moltes aventures viscudes i entre altre, algunes cançons apreses durant l’estada, moltes d’elles havaneres.

En aquesta ocasió us presento l’havanera castellana “En una tierra” de la qual en desconeixem l’autor. És molt curta, de frases breus i senzilles però que hi podem apreciar una certa melangía per la terra i una manera de conquistar un amor oferint certes coses que a Cuba segurament en aquella època o tenien.

En una tierra

En una tierra donde no hay palmeras,

y el horizonte parece un mar,

quiero llevarte amada mía,

vivir contigo, poderte amar.

 

Vente mi amor, conmigo ven,

y anidaremos en el trigal,

en una tierra donde no hay palmeras,

pero tesoros encontrarás.

 

Tendrás brillantes,

y ricas perlas,

que en hebras de oro

engarzaré.

 

Vámonos pronto,

que el alma mía,

se angustia y sufre

no tardes ven.

Dintre de les moltes peces que varen venir de Cuba amb el citat procés, ens trobem la coneguda "Rosina", que en aquest cas, el seu estimat era "un rubio oficial" entenem que militar. Exiteixen diverses versions, jo us afegeixo escrita la que potser sigui la original, tot i que no tinc massa documents que ho acreditin.

Rosina

Rosina de un verde palmar,

cantaba feliz.

Un día dejó de cantar,

dejo de reir.

Entonces un guayabito de un cafetal,

ansioso le preguntó, ¿Quién te hace penar?.

y triste la flor contestó mirando hacia el mar,

quien pierde su corazón no puede cantar,

y el mío se lo llevó un rubio oficial,

en un barco de Nueva York y no volverá.

Si un marino gentil,

te robó el corazón,

para hacerte feliz, yo del mío haré dos,

si me dices que si.

En un verde palmar entre aromas y flores,

otra vez brillará mi canción,

como un himno al amor.

Salut, Força i Havaneres a dojo!.

Bibliografia: Teresa Pérez Daniel. 

Enyorança (Cançó Marinera)

premeu play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert
La primera de la nova fornada. Com haureu pogut observar, el bloc ha canviat una mica quant a disseny. Espero que aquesta nova aparença faciliti les lectures, amenitzi els textos i faci més dolça –si escau- les vostre passejades per dins.

Aquesta preciosa peça va ser presentada pel grup Bergantí l’any 1987 a un concurs que es feia al Restaurant Tip-Top de Barcelona. Al mateix concurs, els Port-Bo varen presentar “Temps perdut” amb lletra de la Glòria Cruz i música d’en Càstor Pérez. Llops de Mar varen presentar “Entre les barques” amb lletra d’en Josep Maria de Segarra i música d’en Salvador Dabau. Cavall Bernat varen presentar “La Rosa del port” del mestre Ortega Monasterio. Oreig de mar varen presentar “Bandera d’amor” de la qual en desconec el compositor.

La peça original d’en Juan Benítez portava per títol, "Corazón Enamorado”, però en Pere Fort després de fer la lletra la va titular “Enyorança”. Quan el primer va anar a registrar-la a la societat general d’autors ja hi havia una peça amb aquest nom, i la va canviar per “Cançó Marinera” .

Personalment, com en Pere, prefereixo "Enyorança", però per drets d’autor li he de dir “Cançó marinera”, així que respectarem el que diu la societat general d’autors i us la titularé com “Enyorança (Cançó marinera)”.

Per mi és de les peces més boniques que he pogut escoltar dins el gènere. Es molt breu, curta en paraules, però tant emotiva que no deixa lloc a un altre text. Ja em diu l’autor que la va ràpid i corrent (menys mal mestre, si l’arribes a pensar no sé on arribes).

Aquest cop afegeixo també la lletra amb format basic per tal que els buscadors en facin de tornaveu del que sempre pretenc amb la difusió del gènere.

ENYORANÇA (CANÇÓ MARINERA)
Poble, que vora el mar descanses,
de cel molt blau i blanques cases,
penso en tu.

Sento el pas del temps, olça enyorança,
vol de gavines sota un cel rogent,
el meu món.

Platja d'arena fina i blanca escuma,
somnis d'infant sota la lluna,
vora el mar.

Barques, records d'amor dolça tendresa,
en nits d'estiu de jovenesa,
primer bes.

Poble, que vora el mar descanses,
de cel molt blau i blanques cases,
penso en tu.

Platja d'arena fina i blanca escuma,
somnis d'infant sota la lluna,
vora el mar.

Barques, records d'amor dolça tendresa,
en nits d'estiu de jovenesa,
primer bes.

Poble, el vent i el mar et guarden,
si jo sabes cantar els meus sentiments,
et faria una cançó.

Lletra: Pere Fort.
Música: Juan Benítez.
Gènere: Cançó marinera.
Intèrpret: Bergantí.
Àlbum: Gavina Bonica (1998).

Espero que en gaudiu entre altre de la meravellosa acordió del mestre Pere Fort en l’enregistrament que us afegeixo i que ben aviat el Grup Bergantí la torni a incorporar dins el repertori.

Salut, Força i Havaneres a dojo.

Pensaments

premeu play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Quasi no goso ni a comentar aquesta preciosa peça de dos mestres de l'havanera. La part de la lletra la posà un cop més en Carles Casanovas, i la part de la música l'Antoni Mas.
No paro d’escoltar-la, i recordo en tot moment, aquell posat que fan els tres quan l’interpreten. Tot i que sovint recordo un altre moment a La Bisbal d'Empordà.
Us he de dir que la millor interpretació que he escoltat ha estat la que es va fer a la cantada per a La Marató de TV3.
Com recordareu, els Port-Bo varen comptar amb la col·laboració de la Neus -vocalista de Cubacant-, i el joc que varen donar, les mirades i els gestos,encara et feien viure més aquesta meravellosa havanera.
La recordo molt bé companys, tant de bó us la tornem a escoltar ben aviat si l'ocasió, les circumstancies, o les casulaitats ens ho permeten.....
L’únic enregistrament que hi ha és amb els Montgrins, i és el que us afegeixo, però si teniu l’ocasió, busqueu els vídeos de l’amic Alfons al Facebook, que hi ha el que faig referència de la Marató de TV3.
Hi ha tants comentaris al respecte que només puc felicitar als creadors de la “criatura” un altre vegada, i no em cansaré.
Com ja sabeu, Pensaments, ha estat escollida al bloc, com l’havanera més romàntica, poètica i bonica de l’havanera.
En primer lloc es va triar com l’havanera més poètica i bonica de l’havanera. Després es va tornar a fer les votacions aquest cop per l’havanera més romàntica.
Res més a dir, felicitats als mestres i que per molts anys ens regalin aquests tipus de treballs.

Gràcies a persones com ells, les havaneres continuen creixent, continuen desenvolupant-se.....

Salut, Força i Havaneres, a dojo.

A cau d'orella

premeu play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

No cerco més ni millors paraules per expressar amor vers les persones que estimem, que aquesta preciosa havanera del mestre Carles Casanovas.
La recordo molt doncs va ser de les primeres havaneres que un company cantava tot sovint. A l'empresa on ell treballava crec que quasi tothom se la coneixia, doncs no parava de cantar-la, al lloc de treball, a l'ascensor, al cotxe, i a tot arreu on us podeu imaginar i més. Quan escolto aquesta havanera em ve el seu record i el de la Cris escoltant.
Ella me la cantava a mi, jo escoltava i pensava, qui cantarà aquesta havanera?. Era al voltant de l'any 98 o 99.
Aquesta peça no va quedar escollida entre les més romàntiques de les havaneres, però crec que va ser per desconeixença, doncs l'havanera "se las trae".

M'ha resultat difícil triar per quin grup posar la cançó. Un cop he decidit el grup, també m'ha resultat dificil escollir de quin treball discogràfic m'agrada més, i sincerament, tan si hagués escollit l'altre grup que rondava, que son els Bergantí, tan si hagués posat altre treball, Port-Bo al Palau, l'hagués encertat.

Aprofito per felicitar als Jordi's, que al bloc en tenim uns quants.

Companys, amics, saludats, i avui més que mai, estimats, us desitjo el millor per aquests dies i
si estimeu, imprimiu aquesta havanera i regaleu-la.

Salut, Força i Havaneres, a dojo.

Na Nena (Tornada a Menorca)

premeu play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Companys, una peça amb lletra d’en Gumersind Riera i música del mestre Josep Lluís Ortega Monasterio.
Quina meravella d’havanera!.
Com sempre, utilitzo el grup que en aquest moment, millor me la transmet, així, que els ha tocat a L’Empordanet. Sigui casualitat o no, coincideix amb una petició d’una lectora del blog, que dit de pas, espero complaure.
En aquest cas, també aprofito l’avinentesa d’en Lluís Sintés, baríton Menorquí, per donar-vos una petita explicació de la peça que escolteu. El comentari l’he extret de facebook, allà en varen parlar d’aquesta peça, concretament al grup Havaneres.
En Lluís entre altres moltes, és compositor de l’havanera “Cançó de sa sirena”, que podeu trobar en el darrer treball del grup La Taverna, i que també aprofito per recomanar.

En Lluís ens diu:
[...]
De tots els “havanerus” és sabut que el mestre Ortega Monasterio va viure uns anys (encara com militar) a la meva terra, la illa de Menorca. Durant els anys seixanta va sortir un disc “single” de quatre cançons, dues a una cara i dues a l’altre (per tant anava a 33 r.p.m. i no a 45, com solien funcionar els discs petits). Tres nois gairebé adolescents nomenats “Los Parranderos” van ser promoguts pel mestre Ortega qui els va apadrinar fent-los gravar aquestes quatre cançons seves i amb lletres de Gumersindo Riera: “Margarita y el mar”, “na Nena”, “Cantan Los Parranderos”, i “Balada menorquina”, aquesta darrera en castellà a diferencia de la versió que corre avui dia “tornaré”.
[...]

Una d’elles és “Na Nena” jo voldria tornar a Menorca sa meva Menorca... uff, sem posa un nus al coll.
Sobre ella voldria fer unes petites precisions. Quan la escolto no me’n puc estar i al final del concert vaig al grup a corregir-los cosetes del nostre dialecte menorquí he,he, torracollons que soc!
- Per començar hauríeu de saber el significat de na Nena... A Catalunya una nena es una noia petita, el femení del nen, doncs bé, a Menorca una nena no existeix, en diem una fieta (filleta) o bé una al·loteta. Per tant el títol de la cançó no va per aquí. A més s’article seria sa fieta, no “na fieta”, "na" s’utilitza per noms de persones “com està na Geronia?” Així doncs heu de saber que Na Nena, va dedicada a una persona i per tant Nena es el diminutiu d’un nom.
Al igual que emprem Lina, Nina, Cati, per Catalina, o Guida per Margalida, o Paco per Francesc, Nena és el diminutiu (o forma “escueta”) de Magdalena. De totes maneres avui dia ja poc usat a les ciutats i una mica encara als pobles. Jo recordo, de petit, haver sentit parlar de sa tia Nena, o sa tia Guida, o sa tia Nina...
Així doncs la cançó “na Nena” devia estar dedicada a una Magdalena. Crec recordar haver escoltat la historia però no soc prou capaç d'explicar-la amb exactitud.
- Seguint amb la lletra, hi ha un verb “rallar” que vol dir parlar.. “i quan senti, que tu em ralles molt suaument..” heu de saber que es pronuncia –ralles- i no –ratlles- que voldria dir tota una altre cosa..
- I ara la cirereta del pastis, el final de la cançó, avam si ho explico i així ens posem d’acord per sempre més: l’article salat a Menorca no s’usa sempre i en tots els casos, hi ha unes excepcions, per exemple no se salen: el rei, la reina, el món, la terra, la vida, el cor, el cel, la parròquia, el camp.. etc. Quan parlem del mar, no es sala. A més el mar a Menorca es femení, per tant s’ha de dir “la mar” i per més inri la “r” final no la pronunciem, sonaria: “la mà”.
Però el vent si que es sala... així que la cançó (sempre que es vulgui cantar en menorquí, que, per lo escoltat, crec que és la pretensió general, no?) ha d’acabar dient: “sentiré dins el cor sa paraula de la ma(r) i des vent... de la ma(r) i des vent!!
Bé, un altre dia seguiré explicant cosetes, sobretot de musica menorquina i potser, si m’atreveixo, de la meva petita historia amb l’havanera...
Amb mil perdons. Lluís.
[...]

Com et vaig dir company, de perdò, res de res, gràcies i gràcies per donar-nos aquesta classe magistral, i aclarir aquests aspectes de les cançons.
M’agrada llegir als que en sabeu i poder aprendre dels que heu compartit moments com el que comentes amb Ortega, Mus i Riera.

Aquesta havanera, també la podeu trobar sota el nom de Tornada a Menorca.

Companys, una més per gaudir, i un cop més, gràcies Lluís.

Salut, Força i Havaneres, a dojo.