Havanerus | Havaneres i cançó de taverna | Sons

En una tierra

2011-11-24T23:10:00.001+01:00

Permeteu-me que aquest cop, a part d’afegir una nova lletra a la secció, aporti una mica més d’informació referent a l’arribada de les havaneres a la resta de la península.
M'he permés la frivolitat de mesclar dues versions que m'agraden molt, una per la musicalitat i la gran veu de María Salgado i l'altre per la sensillesa i alhora sentiment que hi posen els amics del Port-Bo. Al no poder quedar-me amb una de sola, he decidit fer una petita mescla que a part dels errors apreciables pel desconeixement espero que en gaudiu de la barreja d'estils.

Com molt be haureu pogut comprovar -si us heu passejat per la secció converses- les havaneres no solament es canten a Catalunya, doncs també les podem trobar en altes indrets de la península.

En aquesta ocasió us vull apropar a conèixer com varem arribar a les terres de Castella i les raons que varen fer que terra endins tingués relació amb Ultramar.
Cal destacar tres fets importants que van vincular ambdues terres.
- El comerç.
- L’Emigració.
- La Guerra de Cuba de 1898.

¿Us fixeu que son les mateixes raons per les quals l’havanera va arribar a casa nostra?

Quant al comerç, Castella va comercialitzar amb Ultramar des del port de Santander i es te constància que l’any 1768 va salpar el “paquebote” “Nª Senyora del Rosario” rumb a Les Ameriques carregat amb aiguardents i anís procedent de Santander, mocadors de Soria, mantes de Palencia i draps de Segovia. A partir de llavors els contactes amb l’illa eren constants.

Quant a la emigració, cal destacar el fet que la constitució de 1869 dona llibertat per emigrar. Castella al ser una regió amb excedència d’homes i una economia estancada és una de les regions de la qual mes gent en surt.
També l’epidèmia de colera que es va viure l’any 1895 i la plaga de Filoxera que va destruir quasi totes les vinyes –una de les principals riqueses de la regió- va fer que molts castellans es veiessin forçats a emigrar.

Quant al conflicte vèlic del 1898, el govern espanyol efectua un reclutament a través del sistema de quintes ja que no hi havia servei militar obligatori ni existia exercit professional de ultramar.
Es podia evitar la inclusió a les llistes mitjançant el pagament de unes dos mil pesetes, per la qual cosa podem deduir que únicament marxaren a la Guerra de Cuba, els fills de la classe més oprimides i a Castella en aquella època hi havia força.

Així doncs ens trobem amb els que comercialitzaven amb Ultramar, els emigrants (Indianos) i els militars que havien sobreviscut a la guerra, que tornaven a casa amb moltes aventures viscudes i entre altre, algunes cançons apreses durant l’estada, moltes d’elles havaneres.

En aquesta ocasió us presento l’havanera castellana “En una tierra” de la qual en desconeixem l’autor. És molt curta, de frases breus i senzilles però que hi podem apreciar una certa melangía per la terra i una manera de conquistar un amor oferint certes coses que a Cuba segurament en aquella època o tenien.

En una tierra

En una tierra donde no hay palmeras,

y el horizonte parece un mar,

quiero llevarte amada mía,

vivir contigo, poderte amar.

Vente mi amor, conmigo ven,

y anidaremos en el trigal,

en una tierra donde no hay palmeras,

pero tesoros encontrarás.

Tendrás brillantes,

y ricas perlas,

que en hebras de oro

engarzaré.

Vámonos pronto,

que el alma mía,

se angustia y sufre

no tardes ven.

Dintre de les moltes peces que varen venir de Cuba amb el citat procés, ens trobem la coneguda "Rosina", que en aquest cas, el seu estimat era "un rubio oficial" entenem que militar. Exiteixen diverses versions, jo us afegeixo escrita la que potser sigui la original, tot i que no tinc massa documents que ho acreditin.

Rosina

Rosina de un verde palmar,

cantaba feliz.

Un día dejó de cantar,

dejo de reir.

Entonces un guayabito de un cafetal,

ansioso le preguntó, ¿Quién te hace penar?.

y triste la flor contestó mirando hacia el mar,

quien pierde su corazón no puede cantar,

y el mío se lo llevó un rubio oficial,

en un barco de Nueva York y no volverá.

Si un marino gentil,

te robó el corazón,

para hacerte feliz, yo del mío haré dos,

si me dices que si.

En un verde palmar entre aromas y flores,

otra vez brillará mi canción,

como un himno al amor.

Salut, Força i Havaneres a dojo!.

Bibliografia: Teresa Pérez Daniel.

Enyorança (Cançó Marinera)

2010-10-26T19:13:00.016+02:00

premeu play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert
La primera de la nova fornada. Com haureu pogut observar, el bloc ha canviat una mica quant a disseny. Espero que aquesta nova aparença faciliti les lectures, amenitzi els textos i faci més dolça –si escau- les vostre passejades per dins.

Aquesta preciosa peça va ser presentada pel grup Bergantí l’any 1987 a un concurs que es feia al Restaurant Tip-Top de Barcelona. Al mateix concurs, els Port-Bo varen presentar “Temps perdut” amb lletra de la Glòria Cruz i música d’en Càstor Pérez. Llops de Mar varen presentar “Entre les barques” amb lletra d’en Josep Maria de Segarra i música d’en Salvador Dabau. Cavall Bernat varen presentar “La Rosa del port” del mestre Ortega Monasterio. Oreig de mar varen presentar “Bandera d’amor” de la qual en desconec el compositor.

La peça original d’en Juan Benítez portava per títol, "Corazón Enamorado”, però en Pere Fort després de fer la lletra la va titular “Enyorança”. Quan el primer va anar a registrar-la a la societat general d’autors ja hi havia una peça amb aquest nom, i la va canviar per “Cançó Marinera” .

Personalment, com en Pere, prefereixo "Enyorança", però per drets d’autor li he de dir “Cançó marinera”, així que respectarem el que diu la societat general d’autors i us la titularé com “Enyorança (Cançó marinera)”.

Per mi és de les peces més boniques que he pogut escoltar dins el gènere. Es molt breu, curta en paraules, però tant emotiva que no deixa lloc a un altre text. Ja em diu l’autor que la va ràpid i corrent (menys mal mestre, si l’arribes a pensar no sé on arribes).

Aquest cop afegeixo també la lletra amb format basic per tal que els buscadors en facin de tornaveu del que sempre pretenc amb la difusió del gènere.

ENYORANÇA (CANÇÓ MARINERA)
Poble, que vora el mar descanses,
de cel molt blau i blanques cases,
penso en tu.

Sento el pas del temps, olça enyorança,
vol de gavines sota un cel rogent,
el meu món.

Platja d'arena fina i blanca escuma,
somnis d'infant sota la lluna,
vora el mar.

Barques, records d'amor dolça tendresa,
en nits d'estiu de jovenesa,
primer bes.

Poble, que vora el mar descanses,
de cel molt blau i blanques cases,
penso en tu.

Platja d'arena fina i blanca escuma,
somnis d'infant sota la lluna,
vora el mar.

Barques, records d'amor dolça tendresa,
en nits d'estiu de jovenesa,
primer bes.

Poble, el vent i el mar et guarden,
si jo sabes cantar els meus sentiments,
et faria una cançó.

Lletra: Pere Fort.
Música: Juan Benítez.
Gènere: Cançó marinera.
Intèrpret: Bergantí.
Àlbum: Gavina Bonica (1998).

Espero que en gaudiu entre altre de la meravellosa acordió del mestre Pere Fort en l’enregistrament que us afegeixo i que ben aviat el Grup Bergantí la torni a incorporar dins el repertori.

Salut, Força i Havaneres a dojo.

Pensaments

2010-04-27T20:06:00.004+02:00

premeu play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Quasi no goso ni a comentar aquesta preciosa peça de dos mestres de l'havanera. La part de la lletra la posà un cop més en Carles Casanovas, i la part de la música l'Antoni Mas.
No paro d’escoltar-la, i recordo en tot moment, aquell posat que fan els tres quan l’interpreten. Tot i que sovint recordo un altre moment a La Bisbal d'Empordà.
Us he de dir que la millor interpretació que he escoltat ha estat la que es va fer a la cantada per a La Marató de TV3.
Com recordareu, els Port-Bo varen comptar amb la col·laboració de la Neus -vocalista de Cubacant-, i el joc que varen donar, les mirades i els gestos,encara et feien viure més aquesta meravellosa havanera.
La recordo molt bé companys, tant de bó us la tornem a escoltar ben aviat si l'ocasió, les circumstancies, o les casulaitats ens ho permeten.....
L’únic enregistrament que hi ha és amb els Montgrins, i és el que us afegeixo, però si teniu l’ocasió, busqueu els vídeos de l’amic Alfons al Facebook, que hi ha el que faig referència de la Marató de TV3.
Hi ha tants comentaris al respecte que només puc felicitar als creadors de la “criatura” un altre vegada, i no em cansaré.
Com ja sabeu, Pensaments, ha estat escollida al bloc, com l’havanera més romàntica, poètica i bonica de l’havanera.
En primer lloc es va triar com l’havanera més poètica i bonica de l’havanera. Després es va tornar a fer les votacions aquest cop per l’havanera més romàntica.
Res més a dir, felicitats als mestres i que per molts anys ens regalin aquests tipus de treballs.

Gràcies a persones com ells, les havaneres continuen creixent, continuen desenvolupant-se.....

Salut, Força i Havaneres, a dojo.

A cau d'orella

2010-04-23T12:39:00.003+02:00

premeu play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

No cerco més ni millors paraules per expressar amor vers les persones que estimem, que aquesta preciosa havanera del mestre Carles Casanovas.
La recordo molt doncs va ser de les primeres havaneres que un company cantava tot sovint. A l'empresa on ell treballava crec que quasi tothom se la coneixia, doncs no parava de cantar-la, al lloc de treball, a l'ascensor, al cotxe, i a tot arreu on us podeu imaginar i més. Quan escolto aquesta havanera em ve el seu record i el de la Cris escoltant.
Ella me la cantava a mi, jo escoltava i pensava, qui cantarà aquesta havanera?. Era al voltant de l'any 98 o 99.
Aquesta peça no va quedar escollida entre les més romàntiques de les havaneres, però crec que va ser per desconeixença, doncs l'havanera "se las trae".

M'ha resultat difícil triar per quin grup posar la cançó. Un cop he decidit el grup, també m'ha resultat dificil escollir de quin treball discogràfic m'agrada més, i sincerament, tan si hagués escollit l'altre grup que rondava, que son els Bergantí, tan si hagués posat altre treball, Port-Bo al Palau, l'hagués encertat.

Aprofito per felicitar als Jordi's, que al bloc en tenim uns quants.

Companys, amics, saludats, i avui més que mai, estimats, us desitjo el millor per aquests dies i
si estimeu, imprimiu aquesta havanera i regaleu-la.

Salut, Força i Havaneres, a dojo.

Na Nena (Tornada a Menorca)

2009-11-05T17:42:00.009+01:00

premeu play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Companys, una peça amb lletra d’en Gumersind Riera i música del mestre Josep Lluís Ortega Monasterio.
Quina meravella d’havanera!.
Com sempre, utilitzo el grup que en aquest moment, millor me la transmet, així, que els ha tocat a L’Empordanet. Sigui casualitat o no, coincideix amb una petició d’una lectora del blog, que dit de pas, espero complaure.
En aquest cas, també aprofito l’avinentesa d’en Lluís Sintés, baríton Menorquí, per donar-vos una petita explicació de la peça que escolteu. El comentari l’he extret de facebook, allà en varen parlar d’aquesta peça, concretament al grup Havaneres.
En Lluís entre altres moltes, és compositor de l’havanera “Cançó de sa sirena”, que podeu trobar en el darrer treball del grup La Taverna, i que també aprofito per recomanar.

En Lluís ens diu:
[...]
De tots els “havanerus” és sabut que el mestre Ortega Monasterio va viure uns anys (encara com militar) a la meva terra, la illa de Menorca. Durant els anys seixanta va sortir un disc “single” de quatre cançons, dues a una cara i dues a l’altre (per tant anava a 33 r.p.m. i no a 45, com solien funcionar els discs petits). Tres nois gairebé adolescents nomenats “Los Parranderos” van ser promoguts pel mestre Ortega qui els va apadrinar fent-los gravar aquestes quatre cançons seves i amb lletres de Gumersindo Riera: “Margarita y el mar”, “na Nena”, “Cantan Los Parranderos”, i “Balada menorquina”, aquesta darrera en castellà a diferencia de la versió que corre avui dia “tornaré”.
[...]

Una d’elles és “Na Nena” jo voldria tornar a Menorca sa meva Menorca... uff, sem posa un nus al coll.
Sobre ella voldria fer unes petites precisions. Quan la escolto no me’n puc estar i al final del concert vaig al grup a corregir-los cosetes del nostre dialecte menorquí he,he, torracollons que soc!
- Per començar hauríeu de saber el significat de na Nena... A Catalunya una nena es una noia petita, el femení del nen, doncs bé, a Menorca una nena no existeix, en diem una fieta (filleta) o bé una al·loteta. Per tant el títol de la cançó no va per aquí. A més s’article seria sa fieta, no “na fieta”, "na" s’utilitza per noms de persones “com està na Geronia?” Així doncs heu de saber que Na Nena, va dedicada a una persona i per tant Nena es el diminutiu d’un nom.
Al igual que emprem Lina, Nina, Cati, per Catalina, o Guida per Margalida, o Paco per Francesc, Nena és el diminutiu (o forma “escueta”) de Magdalena. De totes maneres avui dia ja poc usat a les ciutats i una mica encara als pobles. Jo recordo, de petit, haver sentit parlar de sa tia Nena, o sa tia Guida, o sa tia Nina...
Així doncs la cançó “na Nena” devia estar dedicada a una Magdalena. Crec recordar haver escoltat la historia però no soc prou capaç d'explicar-la amb exactitud.
- Seguint amb la lletra, hi ha un verb “rallar” que vol dir parlar.. “i quan senti, que tu em ralles molt suaument..” heu de saber que es pronuncia –ralles- i no –ratlles- que voldria dir tota una altre cosa..
- I ara la cirereta del pastis, el final de la cançó, avam si ho explico i així ens posem d’acord per sempre més: l’article salat a Menorca no s’usa sempre i en tots els casos, hi ha unes excepcions, per exemple no se salen: el rei, la reina, el món, la terra, la vida, el cor, el cel, la parròquia, el camp.. etc. Quan parlem del mar, no es sala. A més el mar a Menorca es femení, per tant s’ha de dir “la mar” i per més inri la “r” final no la pronunciem, sonaria: “la mà”.
Però el vent si que es sala... així que la cançó (sempre que es vulgui cantar en menorquí, que, per lo escoltat, crec que és la pretensió general, no?) ha d’acabar dient: “sentiré dins el cor sa paraula de la ma(r) i des vent... de la ma(r) i des vent!!
Bé, un altre dia seguiré explicant cosetes, sobretot de musica menorquina i potser, si m’atreveixo, de la meva petita historia amb l’havanera...
Amb mil perdons. Lluís.
[...]

Com et vaig dir company, de perdò, res de res, gràcies i gràcies per donar-nos aquesta classe magistral, i aclarir aquests aspectes de les cançons.
M’agrada llegir als que en sabeu i poder aprendre dels que heu compartit moments com el que comentes amb Ortega, Mus i Riera.

Aquesta havanera, també la podeu trobar sota el nom de Tornada a Menorca.

Companys, una més per gaudir, i un cop més, gràcies Lluís.

Salut, Força i Havaneres, a dojo.

Tamariu

2009-07-23T13:51:00.004+02:00

premeu play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Només tinc aquest blog, a vegades tant, i a vegades tan poc.........
Aquest és el meu medi de comunicació amb molts de vosaltres, que al cap i a la fi, en moments o es tot, i en moments és res, quina llàstima i quin goig, quin munt de contradiccions que porta.
Com ara Pepeta, que solament pots obrir amb un click una pàgina de Internet que intenta donar-te recolzament, que intenta estar al costat teu, però noia, ho sento, davant teu, tens una pantalla de ordinador, potser amb un munt de lletres davant teu, en lloc dels braços que potser necessites. Tan de bó pogués sortir de la pantalla que tens davant, tant de bó, la interactivitat estigués al meu abast.
Et ben asseguro que en aquest precís instant, quan llegeixis aquestes lletres, estaria al costat teu, per donar-te una mica més de suport, una abraçada plena de sentiment, una mica de força, i ja que hi som, per un breu instant, estar al teu costat escoltant aquesta dolça havanera.
Pepeta, som molts els que hem patit la pèrdua del teu marit, som molts els que estem al teu costat, i som molts els que et volem saber aquí a prop, però tots nosaltres, ara per ara som "virtuals", i per tant, som, però no hi som.
Així que aprofita el que tens al costat, la teva família, els teus amics, doncs a nosaltres som i serem!!
Ja saps que el blog es obert dia i nit, m’entra la connexió a Internet no falli, aquesta pàgina, dia rere dia s’anirà obrint, tot i que últimament, vol estar al teu costat més que mai, i no s’obre amb la mateixa alegria que s’obria últimament, però tot arribarà, i tot tornarà al seu lloc, i em d’aprofitar els que tenim al costat abans no marxin.
Companys, amics, no deixeu escapar la oportunitat de fer una abraçada, de donar un petó, de oferir-li aquell gest, de donar-li el vostre amor a la persona o persones que teniu al costat.
No penseu que l’abraçada, el gest, l’estim, la carícia, el podreu fer demà, doncs, potser no és possible, i haureu perdut l’ocasió, no solament de fer-la, sinó que l’altre tampoc ho haurà rebut.
Per tant, no us esteu fer allò que voleu fer, i si es transmetre amor, sentiment, amistat, ni us ho penseu, aprofiteu el moment, que demà.......ja veurem si hi ha demà....

Pepeta i familia, vull saber-te al nostre costat!!.

Si em demanessin

2009-06-12T19:43:00.006+02:00

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Companys!!.
Aquesta havanera la va demanar la Sílvia. Hem tornat a coincidir noia!!.
Tu la demanes per afegir-la a la secció, i jo per escoltar-la "Al compàs de l'havanera". Apa que anem bé!!.
No sé si m’erro, però segurament, la va escoltar del mateix grup per el qual jo la he transcrit i que ara escoltareu. El grup Bergantí.

Quasi totes les lletres que li he llegit a en Tòful Mus, son molt i molt romàntiques. De les més conegudes en destaquen, Escolta es vent (el Mestre Ortega Monasterio hi posà la música, i aquest guanyar per l’any 1964 l’Ala d’argent del Festival d’Alaior), Cap a tu, Si fóssim gavines, lluna plena, t’estic perdent, La barca de suro, entre altres (corretgiu-me si erro).
En moltes d'aquestes caçons la música la posà en Josep Bastons, l’altre Mestre de l’havanera que tants i tants cops ha col·laborat amb els compositors d’enguany.

Companys, aquí us deixo un altre meu trésor de Les havaneres, i en Barbaroja, de moment, no l'ha trobat.... gaudiu-la!!.

I a disposició d'ell no hi posaré pas aquest nou grup d'amics.....

Avui, si em demanessin que és la alegria....
us diria que és el meu moment,
amb el que tinc i el que no tinc.....

Familia, amics i companys, gràcies per ser-hi!!
Que la claror de la qual ens parla la cançó,
no s'acabi, sempre queda un fil,
i diu quelcom així:

[...]
No ha d'esborrar el temps,
ni un sol traç de tants sentiments per tu,
ni podrà l'oblit,
trencar el fil que tibant-me em lliga a tu.
[...]
Sempre queda un fil,
un fil llarg i prim,
que de tendre és tan tens,
que per minse es fa immens.
[...]

Gràcies Pere, tu, me la vas ensenyar, i jo, per un moment la he volgut compartir!!.

Bolenera

2009-06-04T18:00:00.004+02:00

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Aquest bolero-Havanera, ha estat la cançó escollida per "Al compàs de l'havanera".
Espero que la gaudiu!!.
És la preferida de molts lectors del blog, de la secció del blog dedicada al grup Port-Bo.
En concret de l’Anna Maria, doncs va ser ella qui la va demanar, i poc després si van afegir un grapat més.
A part d'això, i dedicar-la en aquest lectors, també vull que sigui per una parella que ha de marxar fora per raons familiars, des d'aquí, vull que us emporteu un trocet cap Argentina.
Mercé, Pere, com ja us vaig dir, quan tingueu nostàlgia dels nostres cants, de les nostres havaneres, només heu de cercar una "computadora con altavoces", tenir accés a internet, i gaudir de les Havaneres amb tots nosaltres.
Companys que us vagi tot molt bé, per vosaltres, la vostra filla, i el futur net/a, molta salut, i Havaneres a Dojo, que com a cançó de bressol, també s'ha manifestat el gènere en el nostre pais, i estic segur que alguna li podreu entonar.

La interpretació de la cançó està feta per els Port-Bo, però en aquell temps, encara estava la veu d’en Xiqui Ramón junt amb els actuals components -Carles, Fonsu i Mineu.
És una delícia per les oïdes escoltar aquestes veus.
Els primers en acompanyar musicalment al grup Port-Bo, després del Mestre Frederic Sirés, fou en Càstor Pérez i en Xiqui Ramón.
Us adjunto una imatge extreta de la Bella Lola que reflecteix el que us he redactat. (en Xiqui és el de la dreta).

Companys, gaudiu-la!

Amagada en el far

2009-05-27T17:10:00.004+02:00

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per veure en tamany complert

Seré breu, només dir-vos que la Glòria Cruz també ha escrit una de les havaneres avui per avui més conegudes en català, que és, Vestida de nit, però en aquest cas el compositor va ser el Mestre Càstor Pérez.
Vestida de nit, ja la teniu al blog, encara que en breu hi afegiré música, doncs, personalment, és una havanera meravellosa, amb tot el què significa aquesta paraula.
En el cas de l’Emili Juanals, es reconegut per ser un gran compositor de sardanes. Quant havaneres, també ha composat Malalt d’amor, en aquest cas, amb lletra del Mestre Carles Casanovas.

Quant a la cançó Amagada en el far, està dedicada.
És per tu!!, o sigui que fes el favor de escriure el que creguis, val?......

A banda, i per l'autora de la cançó, dir-te que no sé si segueixes aquest blog, però vull agrair-te des d’aquestes lletres les que tu has escrit, i tant de bó hi hagués publicat més cosa teva.
En cas que algú de vosaltres la conegui, feu el favor de transmetr-li les paraules.

Companys, només puc dir que si la gaudiu, la meitat que jo fent aquest senzill muntatge, ja em feu content.

Uns quants Petons, alguna Abraçada, molta Salut i Havaneres a Dojo!!.

Barbaroja

2009-05-14T13:59:00.010+02:00

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir

Aquesta havanera, va ser escrita per el Mestre Carles Casanovas i musicada (un cop més) per el Mestre Josep Bastons, i ja tornem a tenir a la parella més famosa de les últimes composicions, en Carles i en Bastons.

Doncs bé, el que tot seguit us redactaré, no és cap llegenda, encara que amb el temps en derivi en un record, per mi sense haver-ho viscut, un mal record, i més, per el mal que va causar al meu estimat Palamós, i la meva aimada Costa Brava.

L’any 1504 apareix al Mediterrània Arudj Barbaroja. La primera acció que se li atribueix, va ser la captura de unes galeres entre Gènova i Cinta Vecchia. Aquest personatge, parlava el turc, italià, castellà, greg i àrab.
De molt jove, es va embarcar a una galera turca, dedicada a piratejar per Anatòlia, Síria i Egipte, però ell és va desvincular del soldà i es va posar a les ordres del Bey de Tunísia.

La confusió del nom Barba-roja es perquè una vegada va rescatar a uns centenars de mudèjars refugiats del sud de la península Ibèrica que va portar cap a Àfrica, i aquests agraïts el van anomenar Baba Arudj que en català es va traduir com Barba-roja, en castellà com Barbarroja i en italià com Barbarossa.

A la mort del Rei Catòlic, l’any 1516, va haver-hi una sublevació a Algèria contra els espanyols. És aquell any quan comença l’esplendor dels Barbaroja. El càrrec el comparteix amb un germà, en Hizir, el qual té més dots de govern que Arudj.
A la mort d’Aroudj, Hizir es nombrat successor i és llavors quan s’estructura l’estat pirata dels Barbaroja. Les expedicions marítimes es fan d’acord a tàctiques militars.
I és d’aquesta manera com comencen els atacs al litoral dels estats cristians.

Una de les primeres incursions la va fer el 13 de Juny de 1527 contra Badalona en Kara Hasan, conegut com “Cartazán”, era almirall de Barbaroja.
Va ser l’any 1543 quan en Barbaroja, va atacar Palamós i gran part de la Costa Brava, com bé ho recull un document notarial que es conserva al fons documental de l’Ajuntament de Palamós.
Barbaroja va arribar a la ciutat emmurallada de Palamós, molt ben preparat, portava 20 galeres i 3 “fustas”.

Gran part dels habitants de Palamós, ja havien marxat sabent que vèncer al pirata era una tasca molt complicada.

Els turcs, no varen tenir cap tipus de pietat amb els que varen quedar. Gairebé tots els que s’hi van quedar, van morir assassinats a mans dels turcs, cremats, decapitats, etc....

Consta que és varen emportar les campanes de l’església, i varen destrossar i cremat totes les imatges, i l’interior de l’església.
La persona que va donar fe del que va passar, el notari, acaba el relat dient:
“No ha cor de crestià que no plore gotas de sang”

Bé companys, espero que en gaudiu d'aquesta havanera, personalment, és de les lletres que més m'agraden.....
Ara també tenim molts de pirates, normalment van sense el pegat de l'ull, l'han substituit per uns vestits ben bonics, han deixat els canons i les armes, bescanvian-t'ho per un grapat de fulls i paperam, que al cap i a la fi, els hi estan donant el mateix resultat.......
En Sabina diria "si me dan a elegir, entre todas las vidas, yo escojo la del pirata cojo, con pata de palo, con parche en el ojo, con cara de malo.........."

Companys, per si tornen, esmolem ben bé les eines!!.

La Barca de Suro

2009-05-07T12:10:00.005+02:00

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir

Company Lluís;
Aquest espai és per tu, sobren els meus comentaris.
Desitjo que t'agradi, doncs com sé que l'has escoltat per uns altres havaneros, et deixo aquesta versió, un xic diferent, però segurament, igualment de valuosa i emotiva. En record d'en Josep......

Salut Company!!.

Em torna boig l'Empordà

2009-04-09T11:46:00.006+02:00

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir
Avui ens toca un havanera.
Sobre tot vull destacar l'autor, el vull descriure com una gran persona, i a part, amic d'un amic, i això és molt per mi.
Acordionista, pianista, i tantes i tantes coses que sap fer.
Podria continuar dient que és un gran arranjador de cançons, però m'ha sorprés quan he escoltat aquesta havanera. Ara també, afegeixo als molt i molts adjectius amb els que el tenia catalogat, el de compositor.
Per tant, companys, tinc l'honor, i el plaer de presentar-vos........
En Pere Fort, acordionista del Grup Bergantí.... No repetiré els adjectius per descriure'l, però solament us demano una cosa, gaudiu l'havanera que ell va composar.
No sé si ens la voldrà comentar, els que el teniu una mica més a prop, digueu-li, que ens va molt bé aquestes aproximacions que ens heu fet els compositors i cantaires.
I com diu en Pere a la propia havanera, "[...]....I les seves (vostres) collonades"... que tan m'agraden!!
Jo, en nom de tots, us ho agraeixo de cor, amb molt de respecte sobre la vostra opinió, i esperant descobrir les idees que porten als mestres a composar aquests tipus de cançons...
I si voleu saber una mica més de mi, penseu, que a mi, també "Em torna boig l'Empordà". I avui que comencen quatre dies de festa, us deixo, aquest regalet, en forma de "mona", per tots i totes.
Companys, una forta abraçada, i fins la tornada, que us vull veure a tots i totes de nou...

Si llego a besarte

2009-04-02T14:01:00.006+02:00

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir
La tasca que avui faig amb aquest Bolero, la tenen molt més per la mà altres estudiosos de l’havanera com l’amic Càstor, però jo intento aportar el meu granet de sorra als actes pedagògics que ens ofereixen aquests estudiosos.

En l’espectacle Cubacant, estic segur que trobareu aquestes històries molt més ben explicades.

Doncs, bé, per feina, que com diuen.....
"a la fi, es canta la glòria....."
En Luis Casas Romero, va néixer el 24 de maig del 1882, al carrer dels Pobres número 95, de la ciutat de Camagüey.
Ha transcendit a la història per les seves aportacions ala música cubana i per ser un dels iniciadors de la programació radial a la més gran de Les Antilles, la estimada, Cuba.
Ens trobem davant d’un altre nen prodigi, als quatre anys, ja es quedava encantat en escoltar qualsevol música.
Als nou anys va començar amb les primeres classes de solfeig, un any més tard, als deu, agafà el primer instrument, i el començà a tocar, la flauta. Als tretze, executava obres de concert, i als catorze, ja es va integrar a una orquestra.
Quan tenia quinze anys, aquest noi, va prendre la decisió de anar als camps de Cuba, unir-se al “Ejercito Libertador” com a “Mambí”, per lluitar per la seva llibertat contra el colonialisme espanyol.
I com diu la criolla més famosa de Cuba, composada per ell....”El Mambí”.....
“Allá en el año noventa y cinco,
y por las selvas del Mayarí,
una mañana dejo el bohío,
Y a la manigua salió el Mambí
[...]”

Imatge d'en Luis Casas Romero

Potser us preguntareu per el significat de la paraula “Mambí”.
Bé, aquesta paraula m’ha cridat l’atenció, quan m’estava informant d’aquest home, i com les meves inquietuds, també us les transcric, aquí teniu el significat.....
La paraula està associada a Eutimio Mambí, oficial negre, que va desertar de las tropes espanyoles i que lluitar contra aquests a Santo Domingo, cinquanta anys abans de la Guerra dels deu anys a Cuba.
Un cop arribada la guerra de Cuba, els soldats espanyols, veient les tàctiques que utilitzaven els cubans amb els matxets, similars a les que havien vist al Oficial Mambí, van denominar al revolucionaris cubans, com “los hombres de Mambí”, i desprès s’abreujà a Mambí, o Mambins.

En Luis Casas Romero, al llarg de la seva vida, ha composat més de 100 criollas, 23 sarsueles i unes 500 partitures.

En Lluis Casas Romero, va morir un 30 d’octubre de l’any 1950 a l’Havana.

Be companys, i amics de Les havaneres, tot i que aquest cop, ens ha tocat un Bolero, vull dir-vos que aquest estil, també forma part de les cançons de taverna, o cançons marineres, que s’escolten a les tavernes, o a les antigues barraques de la nostra aimada terra.

Desitjo que ho gaudiu tal com jo, ah, i una dita més.....

“l’aigua fa mal, i el vi fa cantar.....”

Petons i abraçades, escolliu!!, escolliu!!, que hi ha per tots.

La sirena i la lluna

2009-03-26T17:51:00.006+01:00

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir

Tal com heu sol·licitat al blog, us adjunto un altre havanera, i un altre escrita per el Mestre Carles Casanovas, però en aquest cas, "la parella de ball", és a dir, el compositor, n’és el Mestre Josep Bastons, que tantes i tantes havaneres ha composat amb en Carles.

Com diria en Carles:
[...]
un altre cop, en Josep Bastons,
hi posà la música,
i a mi em toca posar la lletra....
[...]
i si no ens anem al aigua,
sonarà una cosa així....
vejam si us agrada...
[...]

Jo crec que aquesta parella és la que més havaneres ha publicat, bé no ho crec, n’estic segur.
Per tant, un cop més, Mestres, Gràcies per treballar per el futur de l’havanera!!.

Si la gaudiu escoltant, la meitat que jo transcrivint-la, ja sóc feliç!!.

Un cant d'amor

2009-03-25T14:40:00.008+01:00

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir

Tal com heu sol·licitat al blog, us adjunto l'havanera Un cant d’amor.
En aquest cas, com no tinc història d’aquesta havanera, us faré quatre o cinc cèntims, dels seus creadors, o millor dit, de l’època en que la varen crear.
La partitura adjunta és un regal, -Gràcies company!!-, i jo, sense ser music, sense entendre de partitures, ho trobo un tresor, i amb permís de tots, us en deixo un retall.
Aquesta havanera, la va escriure en Carles Casanovas i li posar la música en Salvador Dabau.
Es va escriure i composar a Girona al novembre del 1986 quan en Carles Casanovas formava part del grup Llops de Mar junt amb el Mestre Salvador Dabau i cinc components més.
Quan es va escindir el Grup Oreig de Mar, tots els seus components, menys un, formaren Llops de Mar, i avisaren a en Carles per subtituir una veu i afegir un altre guitarra.
El grup estava format per en Salvador Dabau, Pepe Fernández, Pep Giró, Narcís Barba, Narcís Suárez, Ramón Arcusa i Carles Casanovas.
Amb el Llops de Mar, en Carles, hi va estar durant tres anys, 1985 – 1988.
En aquells temps, el grup feia moltes cantades, i a en Carles li resultà impossible compaginar la feina amb el Grup, i decidí plegar.
Va aparèixer en Càstor Pérez i el va convèncer per entrar a formar part del Grup Port-Bo, que en aquells temps feien menys cantades i podiar compaginar millor la feina.
En Carles no hi va estar de forma definitiva, doncs per motius de feina, l’any 1992 va haver de deixar el grup i marxar a Madrid.
I va ser l’any 1994, que en Carles tornar al Port-Bo, just quan dos components, en Fonsu i en Càstor, és varen separar per crear el Grup Duet.
Però bé, la vida d’en Carles, me la guardo per més endavant, i per posar-la a la secció que toca, que és noms propis. Però encara queda molt per saber!!.

Gaudiu-la com jo transcrivint-la!!.

Luz que brillas

2009-03-19T17:11:00.008+01:00

play per reproduir i clickeu la imatge de la cançó per agrandir

Ei Companys!!.
Ara que feia molts dies que no actualitzava la secció cançons he decidit posar-ne una que a tots ens te una mica intrigats, i espero que la gaudiu.
Algu al blog utilitza aquest sobrenom, i de veritat, ara que el conec, no podia ser un altre persona.
Aquest algú li agraden les havaneres, les viu, les segueix, s’hi preocupa, un dels meus, i ara forma part del meu “nou grup” d’amics.
En fi, a mi també m’agrada saber, però no li he preguntat el perquè d’aquest sobrenom, doncs no vull ser massa curiós, però bé, potser ens assabentem tots alhora.
En cas contrari, mantindrà el secret, i l'accepto, doncs aquest misteri, aquest tarannà que porta, és genial.
Bé l’havanera que podeu escoltar, la he transcrit d’una audició del Duet, Grup d’havaneres format per en Fonso Carreras (avui, component dels Port-Bo), i per en Càstor Pérez (avui component de L’Empordanet).
Del Duet, solament us puc dir que heu de escoltar-los, sota la meva opinió, és dels millors grups que he escoltat, junt amb els que tinc al blog.
La sort que tenim és que els dos components encara estan actius dins el nostre mon. I tant la veu, com la guitarra, les nostres oides les poden percebre, per separat, però hi son, i em repeteixo, de les millors veus amb una de les millors guitarres, i com diuen ells, el Duet eren tres, En Fonso, en Càstor, i la Nineta (la guitarra).

I ara una mica d’història d’aquesta havanera.

Bé nois, he esbrinat una mica més d’aquesta havanera, i he aconseguit, no sé si l’origen ,-doncs aquest temes dins del mon de l’havanera son una mica complicats-, però si una cançó que segons es diu al article, és el que ha donat origen a la que més tard han titulat Luz que brillas, inicialment titulada "Tu Eres".

El primer tros està escrit en “Chamorro” la llengua del llóc, les Illes Marianes, també anomenades, illes dels lladres.
Estan situades a la part més septentrional de la Micronèsia, es a dir, perquè ens situem, entre Filipines i Japó.
Hi ha alguna paraula en castellà, doncs Magallanes al 1521, hi desembarcà i reclamà les illes per el rei d’espanya, i curiosament, batejant-les amb el nom de “La Isla de los Ladrones”.
Bé, història a part, i al que anàvem:

Hago I (Tu eres)
Hago I inan I langit,
Tu eres la luz del cielo,
o pulan klaro yan gatbo.
luna clara y hermosa.
Ai na silensio na puenge,
en la noche silenciosa,
un alibia, un alibia I pinitiho.
tú alivias tú alivias mi pena.

Yangin triste hao gi puegne,
Cuando estés triste en la noche
atan hulo ya unlie.
mira arriba y la verás.
Hago siempre unkonsigo
Siempre seguirá,
I minagof, I alibia para siempre.
y gustosamente para siempre te aliviará.

Ai na minegai pution,
Hay tantas estrellas,
man maag yan ti-tufungon
tan brillantes e incontables,
ao megaina ti liion
tan numerosas que son
mas ke sien mit, mas ke sien mit,
más que cien mil, más que cien mil,
na miyon.
un millón.

Per tant, i per no allargar-me gaire, luzquebrilla, el teu sobrenom te història noia!!, i res més a prop, just aquí al costadet, entre Japó i Filipines.

I ara si que et pots "fotret" un fart de riure, però ho he de sentir jo. Espero que t'agradi el "com", el "què", el "quan", el "quant", i finalment, el "cant".

Apa Companys, Salut, Petons i Abraçades, i que cadascú triï de nou.

Mocachines (Maragata) o Macachines

2009-01-29T14:13:00.055+01:00

play per reproduir

La cançó que podeu sentir es de Arjau, la vaig rebre d’un company/lector del blog, en Joan, que aprofito per agrair-li el detall, i com ja li vaig dir, em va fer molt i molt content. Gràcies Joan!!
Aquest tango-havanera el vaig sentir per primer cop una nit a la Bella Lola, a càrrec del grup Arjau, posteriorment, als previs de la cantada de Calella, al passeig del Canadell, quan abans de la cantada, els Arjau, la van tornar a entonar.
Jo no la havia sentir mai, i des de llavors que la buscava, doncs no he trobat el cd que contingui la cançó. Sé que Arjau la tenen, i Port-Bo, també. Ara ja en tinc una, però m’he de fer amb els dos Cd’s, ja ho sabreu quan els tingui, el blog ho festejarà.
Bé companys, després de molt i molt buscar, no em creia el que estava trobant. Jo buscava amb el nom de Mocachines, i la cançó, porta el nom de Maragata, amb lletra i música d’en Jose Marino. La va fer popular en Carlos Gardel, nascut a Tolouse (França) o Tacuarembó (Uruguai) el 11 de desembre de l’any 1887 o 1890.
Bé companys, aquestes divergències entre el llóc de naixença i la data, son degudes a les diferents informacions que he trobat, per tant, com en el cas de quina va ser la primera havanera, poso les diferents versions que hi ha.

Gràcies a en Miquel Pedrol del grup La Taverna, he descobert, que estava equivocat buscant Mocachines, clar que no podia trobar res. Ell m'ha comentat que busques per Macachines, -he de canviar la o per la a-, i té tota la raó.
Per tant, Macachín, segons el diccionari, és una herba oxalidacea de fulles similars a las del trèvol, amb floretes rosades i un tubercul dolç, del gènere de les Oxalises. Dona la floren els mesos de octubre y novembre. Els indígenes feien un gran consum dels seus tubèrculs com si fossin llaminadures o per mitigar les ganes de beure, donat que te un sabor dolç y fresc.
Maragato, son els habitants de la comarca de Lleó i Astúries, al oest i al sud d’Astorga.
Però aquest tango-havanera, no fa referència una Maragata de Lleó o d’Astúries, si no a una de San José (Uruguai).
Als nascuts a San José, els anomenen Maragatos, doncs allà es van establir a finals del segle XVII una colònia de Maragatos de Astorga. Curiosament al centre de San José hi ha un carrer amb el nom de Ciudad de Astorga.
La localitat de San Jose, fou fundada l’any 1783 per quaranta tres famílies asturianes, cinc castellanes, tres galleges, una andalusa i curiosament una sola de la zona d’Astorga. Malgrat aquestes dades, els habitants van adoptar en gentilici de Maragatos.

Salut Companys!!

Follia

2009-01-09T16:20:00.055+01:00

Permeteu-me afegir una havanera a les moltes dedicatòries que ja he llegit per en Toni Galve, creador i impulsor de La Taverna de l’Avi a Radio la Mina, i del blog del qual sóc seguidor, i tinc el link a la secció de blogs que segueixo.
El mar del que parla aquesta havanera, -de la qual en desconec l'autor però li va posar música, el Mestre Josep Bastons- em dona la sensació de ser avui en dia aquesta malaltia que ens persegueix d’una manera o un altra a tots.

Vull pensar, que fins fa pocs dies, qui més i qui menys coneixia algú que va perdre la vida per culpa de la mar.

Avui en dia, ens trobem en un cas similar, però en lloc de ser la mar qui s’emporta, el fill, el marit i el pare, és aquest conjunt de malalties en les quals l’organisme produeix un excés de cèl·lules malignes, amb un creixement impressionant i descontrolat.
Perdoneu que no li posi nom a la malaltia, ¡¡¡ però es que no s’ho mereix !!!!. Com ja vaig dir -utilitzant una frase d'un amic- "no descansa ni el dia Nadal".

Jo ja he perdut a les meves Iaies l’Agustina i l’Isabel, i dos tiets, en Perejoan i Arcadi i no vull continuar, encara que malauradament, ja en conec un altre cas. Per ells també aquesta havanera, que allà on estiguin, segur que els agrada.

En fi companys, "no sempre bufa Mestral” dins del Blog, també la xarxa es posa trista quan un la deixa.

Salut Companys!! i mai més ben aplicat....

Plora Guitarra

2008-10-10T12:44:00.012+02:00

I una de ben bonica.....
Les havaneres, com bé diu en Càstor al llibre “L’Havanera un cant popular”, parlen de dones, de la mar, de les aventures dels mariners quan anaven a fer Les Amériques, etc....
En aquest cas parla d’un amor, i no és per aquest fet que la vull incloure, sinó per els records que em porta, uns records d’amistat.
Sempre que escolto aquesta havanera m’entra un no sé què al cos que m’incita a cantar-la. Potser per el ritme que té, és de les havaneres “més mogudes” per la meva modesta opinió, i fins i tot es podria ballar.
Bé companys, espero que us agradi, i puguem compartir-la.

Play per reproduir

En aquest cas està interpretada per el Grup Morralla, que havent sentit varies havaneres, crec que ho fan molt i molt bé. M’agrada aquest grup nois, us el recomano.

Marta, un 3 d'octubre de 2008....

2008-10-06T09:19:00.019+02:00

play per reproduir

Aquesta havanera, cantada en aquest cas per el Grup Bergantí i escrita per en Moises Simons, la vaig tenir al cap, quan els meus amics, Alvaro i Laura, em varen informar que esperaven una nena i que li posarien aquest nom.
Marta, va néixer el divendres 3 d'octubre, i com no, li vull dedicar a ella, i agrair al Grup Bergantí, per fer una versió tant maca d'aquesta havanera.

Com ja he dit al blog principal......Marta, no sé com tindràs el ulls, si blaus, verds, grisos o negres, i si en ells veuré a Deu, però el que et puc garantir, és què la teva arribada m'ha fet molt feliç..........

Pescador sóc d'una cala

2008-08-01T10:35:00.022+02:00

Play per reproduir

Aquesta havanera escrita per en Carles Casanovas, es una de les meves preferides, i amb la qual m'identifico, doncs tinc una gran afició a la mar, i la pesca, i acostumem anar a una caleta prop de Palamós, ja sigui a fer el Sard, el Calamar, el Cap Roig, etc...
Junt amb La Xalana, del mateix autor, la qual publicaré en breu, son dos havaneres que parlen de pescadors, una en el sentit seriós, i l'altre (La Xalana), en el sentit de la pura realitat de quan van a pescar aquests que no hi ha anat mai, i tot sortir de port, comencen a badallar, a suar, i ja veus, que la cosa no funciona, i que tindrem que tornar a Port, encara que aquest no ho noten, i diuen "No pasa res....", fins que pasa i ja es tard, doncs els hi arriva l'hora de donar de menjar als peixos, sense canya, sense ham, i amb unes ganes de tornar a port, que val més que no us hi trobeu
Quan arribem a port, anem al "Cau dels Pescadors", i sempre, hi ha el Pescador, que et veu el cubell amb els quatre serrans i les sis julibies, i et pregunta, ¿Què, quants s'han marejat?.

La meva fada

2008-07-29T18:55:00.007+02:00

Podeu clickar la imatge per ampliar-la

Album: Cap a tu
Grup: Peix Fregit

Vestida de Nit

2008-07-29T12:38:00.010+02:00

Podeu clickar la imatge per ampliar-la
Per a tu, Company, que sé que t'agrada.
Extret del llibre: L'Havanera, un cant popular.

Comentari de l'autor:
"Voldria deixar constancia de la qualitat de la participació femenina en el vessant creatiu del món de l'havanera, amb una aposta clara per augmentar la força poètica dels textos. De la mà d'Antonia Vilàs, Narcisa Oliver o Glòria Cruz han nascut poemes musicats a ritme d'havanera amb una qualitat i sensibilitat notòries. Per tal d'exemplificar aquesta afirmació, em permeto triar un poema de Glòria Cruz."

Jo sé una Havanera

2008-07-29T12:35:00.004+02:00

Podeu clickar la imatge per ampliar-la

Com diu l'autor, "Pensada, escrita i dedicada a Ramón Codina en agraïment per la seva amistat i com a reconeixement a la feina feta en el món del cant de taverna".

Avui Citem

2008-07-29T10:24:00.000+02:00

Començo aquesta nova secció igual que el blog principal, doncs, crec que hem de fer resó de les paraules del Mestre, i ensenyar als que no en saben, per que n'aprenguin.

“...Escolteu la seva veu,
oh canons de tot el món
i la gent de tot arreu,
no més guerres ni més morts,
no més bombes ni més focs,
sóc el canó de Palamós.

Si els canons de tot el món,
fossin com el vell canó,
que tranquil està adormit,
blancs i negres dintre el pit,
portarien una flor,
la Rosa de Jericó....”

Canço: El canó de Palamós.
Música i Lletra. J.L. Ortega Monasterio.